Callas Class

Feia anys que volia veure l'obra Master Class de Terence McNally i ha sigut a Nova York, on es va estrenar al 1995, on he tingut l'ocasió de veure-la. La peça és una exquisita reproducció de les classes que la Divina va fer a la Julliard School de Nova York als anys setanta. A través de tres alumnes ben diferents, la Callas fa un viatge a la seva pròpia vida i carrera.

A Master Class, l'espectador es fa la il·lusió de tenir a la Callas al davant. Tine Daly va ser l'encarregada de donar vida de forma superba a la diva: tot i que el físic no acompanya, l'actriu ho compensa clavant l'accent híbrid de la Callas quan parlava en anglès, així con les inflexions de la seva veu. 

Especialment interessants són els moments en que la Divina entra en un monòleg sobre les seves nits a la Scala arran de les aries "Ah non credea mirarti... Ah non giunge" de La Sonnambula de Bellini i "Nel dì della vittoria" de Macbeth de Verdi. Especialment interessant i conmovedora és la part de La Sonnambula on reconeix que va posar el món ("hi havia tothom al teatre: Onassis, Grace Kelly, Rainiero de Mónaco, Gina Lollobrigida...") al seus peus durant el "Ah non giunge" de la producció de Luchino Visconti a la Scala per convertirse poderosament en la Callas.

Stephen Wadworth, responsable de les produccions d'Iphigénie en Tauride, Boris Godunov i Rodelinda al Met, firma una posada en escena cuidada, documentada i plena d'afecte, com queda patent a les escenes de la Scala. Un públic expert en la vida de la Callas i en òpera (com queda demostrat en l'exclamació quan una alumna li diu a Callas "I am not an actress, I am just a singer") van completar la nit.

És interessant mirar els vídeos que ens va deixar la cantant sobre les interpretacions d'aquestes àries per veure el geni de la Callas. Encara que siguin en versió concert, conmouen per l'autenticitat en la caracterització profunda dels seus personatges. De Callas només n'hi ha una.